CONCLUSIONS PAC 2.3

En aquest seguit de mapes conceptuals (cmaps) segons el model de Toulmin, aquest últim un xic diferent el que he intentat és explicar quin ha estat el procés de realització mitjançant la representació gràfica. En un primer moment vaig realitzar la unió de les idees dels cmaps que seguien la mateixa línia, posteriorment vaig realitzar una síntesi i en últim lloc he realitzat una síntesi d’arguments comparatius on es poden observar les premisses que són compartides i aquelles que són diferenciades segons la posició del bàndol. El que va quedar patent en aquest fil d’argumentacions en el debat és que les TIC són un recurs molt important en la nostra societat i que cal emprar-les, ja que com diu la LOE la seva incorporació és una competència curricular dins de l’aula. Els alumnes han de ser competents, per a no quedar exclosos d’aquesta societat de la informació.
Tots els cmaps realitzats els he col·locat en l’espai compartit. He considerat una eina molt rellevant poder treballar de forma compartida els mapes conceptuals. Aquesta pràctica l’he realitzat individualment, però en la pac 1 vaig treballar en parelles i ens va resultar a ambdues molt interessant, ja que mai abans l’havíem emprat. En aquesta pràctica el que he fet ha estat buscar els cmaps dels companys que havien intervingut en el fil que jo estava tractant. Alguns es trobaven a l’espai compartit de cmaps i altres estaven dins de l’assignatura – campus de la UOC -. He de dir que no ha estat una tasca senzilla.

7. CONCLUSIÓ SOBRE LA INTERACCIÓ I LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT EN EL FIL DEL DEBAT

Remirant de nou el debat he observat i rellegit tots els missatges dels companys i m’he fixat en què tots vam fer l’esforç de buscar arguments per a defensar la posició que se’ns demanava , però en molts punts coincidíem. És a dir, realment quan parlàvem de transversalitat de les TIC, la diferència rau en si s’han de tractar transversalment o com a una assignatura amb un lloc al currículum. Aquest és el gruix més interessant i rellevant del debat, però he observat (tal i com he intentat plasmar en el cmap que hi ha aquí al damunt) que les dues posicions coincidien en diversos aspectes. Ambdós bàndols estan d’acord en que les TIC són cada vegada més presents i que tots (especialment els alumnes) hem de ser competents en el seu ús. Per tant, cal una alfabetització i una predisposició per tal que l’aprenentatge sigui significatiu. La conclusió a la que arribem podríem dir que és “força” consensuada, tot i que cada bàndol posava el seu matís en les seves premisses.
Realment argumentar és una tasca que ens costa. He de reconèixer que a mi especialment. Sovint expressem la nostra opinió però saber raonar el perquè és quelcom més complicat. Crec que aquest tipus d’activitat emprant el programari Cmap ens ha permès utilitzar una eina , per a mi totalment nova, per a donar suport a la construcció dels nostres arguments. L’argumentació és un procés seqüencial que ens permet arribar a unes conclusions mitjançant la utilització de determinades premisses. Crec que totes les persones que hem participat en aquest fil argumental en el debat a través de les nostres aportacions i els nostres a-maps hem creat un moviment comunicatiu entre nosaltres, que després cadascú individualment ha plasmat en el seu a-map. De ben segur la nostra “argumentació “ i “contra argumentació” hauria d’haver estat més precisa o exacta, i haver així separat més les dues postures (ja que he trobat moltes coincidències entre aquestes)
En aquest fil hi ha hagut coneixement compartit, i tant! El treball de manera compartida ofereix coneixement significatiu (amb l’intercanvi d’informacions, experiències basades en la col.laboració i la mediació humana juntament amb el suport de la tecnologia). Entre tots hem establert un intercanvi d’informació arribant al destí desitjat. Segons els missatges que llegies, responies a l’estímul desplegant les eines interpretatives, interactuant i no només reaccionant. Les aportacions al debat no tan sols han estat afegir i afegir informació, sinó que la gent intentava buscar arguments per a relacionar els diferents missatges. Crec que aquest debat m’ha aportat moltes coses i no només em refereixo al tema en concret (les TIC i la transversalitat) sinó que per a mi ha estat diferent dels altres. M’he endinsat en ell, he intentat entendre tots i cada un dels conceptes que els meus companys exposaven. Crec que el treball cooperatiu , en equip, és de les parts més satisfactòries dels objectius aconseguits i dels aprenentatges assolits.
Val a dir que la realització ha estat entretinguda, però cada vegada trobo de més utilitat el programari Cmaps. Fins i tot l’he fet servir per fer alguns mapes conceptuals molt senzills per alumnes del meu curs a l’escola en la que treballo. L’elaboració d’aquest mapa a partir dels a-maps dels meus companys m’ha permès plasmar el procés i el significat de les argumentacions en la construcció de coneixement. Cada a-map plasmava la intervenció d’un dels companys i al situar-los de forma lineal he observat la construcció d’una reflexió global incorporant les premisses i una conclusió. La possibilitat de crear una nova argumentació posa de relleu el producte del treball reflexiu col·laboratiu , en la mesura que el debat no és la suma de diferents parts sinó que es converteix en un producte nou i diferent construït a partir de les parts.
Des del punt de vista de l’aprenentatge, aquest exercici juntament amb el debat serveixen per diagnosticar la qualitat i cohesió, ja que permet identificar relacions entre les diferents argumentacions.

CANVI AVALUACIÓ INICIAL

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___8 a 4 Vaig valorar molt positivament que l’objectiu de la TE és oferir un bon ventall de tècniques als mestres. No és que cregui que no és així, ja que considero és un objectiu, però no el principal. Amb tot el que hem llegit, parlat i reflexionat sé que la TE engloba moltes més coses i està compromesa amb el disseny complert del sistema d’instrucció donant suport a la innovació del procés d’ensenyament- aprenentatge cap a una pràctica constructivista.
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___7 a 9___
Alhora m’agradaria dir que he aprés molt dels companys, de les seves respostes (debat, fòrum, bústia personal) i els seus comentaris, tant com del consultor i del material. Per tant, la meva puntuació ara seria molt més elevada pel que es refereix al meu aprenentatge d’ells, al debat i a les aules de la UOC
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___8 a 3.
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __4 a 3
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __7a 10
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __5 a 6
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___6 a 3
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5 a 7
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___5 a 3. En aquell moment ja considerava que són útils per a ajudar-los a construir el seu propi coneixement. Però cal tenir present que l’alumne ha de voler, s’ha d’implicar en aquest aprenentatge per tal que sigui significatiu. Utilitzar les TIC per tractar a l’alumne passivament és continuar amb un model d’ensenyament tradicional (més pròxim al conductisme que al constructivisme). Les tecnologies són dissenyades en un context concret i en una societat determinada, per tant transmeten valors culturals.
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8 a 5

S'HA PRODUÏT EN MI CANVI CONCEPTUAL?

La pac 2.1. és un treball que es basa en la reflexió personal de cadascú de nosaltres sobre el nostre propi procés d’aprenentatge. Si entenem el canvi conceptual segons senyalen les teories constructivistes com el resultat de la interacció de models mentals amb una nova informació comprensible produint una nova reconstrucció d’aquests models mentals, llavors puc dir que he experimentat un canvi conceptual. Amb aquesta activitat he pogut reflexionar sobre el que estic aconseguint en aquesta assignatura, com ho estic fent i quins són els canvis que està provocant en mi, perquè hi són. Haig de dir que estic satisfeta d’allò que estic aconseguint, tot i que em comporti molt d’esforç i moltes hores de dedicació.

Haig de ser sincera i dir que quan vaig iniciar aquesta assignatura , el propi títol “Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació” ja em feia patir. Un cop va haver començat i vaig completar les primeres activitats que se’ns demanaven sobre els nostres coneixements previs - abans de començar la lectura del material de l’assignatura - ho vaig fer mitjançant els pocs coneixements previs que tenia sobre el tema, i algun que altre prejudici al respecte. Prejudicis que avui ja no tornaria a plantejar-me de la mateixa forma. El model mental que tenia relacionat amb aquest tema era gairebé inexistent, ja que els coneixements que posseïa eren molt escassos. I com podeu observar utilitzo el temps passat per a referir-me a aquests conceptes, ja que ara en penso quelcom diferent. La meva relació amb les noves tecnologies es basava en una relació molt “superficial i espontània”. Cert és que ara no en sóc una experta, però ha despertat quelcom dins meu, un interès i una curiositat abans inexistent. Per tant, puc dir que el meu canvi ha estat intencional ja que des de l’avaluació inicial em vaig adonar que els meus coneixements eren molt pocs i poc clars. Em va ajudar molt també observar els coneixements i comentaris dels meus companys d’aula. En aquell moment vaig deixar constància del meu compromís conceptual per reestructurar el que sabia (que era molt escàs) esforçant-me en analitzar i comprendre la nova informació.

Ara, un cop estem a l’equador de l’assignatura i després de dur a terme interaccions amb els companys en el fòrum, el debat sobre diferents fils, la lectura del material i el suport del consultor observo que el meu model mental era molt simple i cada vegada està agafant més forma , incorporant conceptes i fent-se així més complex, enriquit i interconnectat. Sens dubte la realització de la pac 1 per a mi ha estat una tasca complexa però alhora enriquidora, ja que la varietat d’eines fetes servir – desconegudes fins al moment – m’han ajudat a descobrir.

El programa Cmap , cada vegada el trobo més interessant i crec que els mapes conceptuals són un dels camins que ens poden conduir a l’aprenentatge significatiu. He de reconèixer que m’ha agradat molt crear-los. El debat també el vaig trobar rellevant, havent de seguir un format (premisses, desenvolupament i conclusions ) i no sempre expressant les nostres opinions, sinó aquelles que se’ns demanava que defenséssim segons el nostre bàndol. Això requereix una bona organització i un esforç, ja que has de cercar arguments convincents al respecte. El debat va provocar en mi una ampliació de coneixements basats en els arguments i contra arguments dels meus companys. Vaig observar, notar, ben bé no sé com ho definiria, però sé que fou un descobriment, una contextualització, un increment i sobretot un canvi d’actitud i de compromís. Mai abans havia pensat que un debat em pogués aportar tant. Estic convençuda que un factor molt rellevant generador o propulsor del canvi ha estat l’empatia dels companys i la motivació creixent. També he notat en mi una intencionalitat que ha anat creixent davant l’adquisició d’aquests nous coneixements, i sobretot i el més important la comprensió – lenta i progressiva - dels mateixos.

He estat conscient de la necessitat de canvi i a partir de fa ja unes setmanes intento projectar-ho en la meva vida diària i laboral deixant constància o fent patent que s’ha produït un compromís conceptual en la meva persona. És una manera de fins i tot fer partícips del meu canvi als que m’envolten, sobretot els meus companys de feina. Aquests sovint riuen per les coses que ara els comento, perquè em recorden alguns comentaris que prèviament jo havia fet sobre “les noves tecnologies i la meva persona”.

En tot moment , he intentat raonar sobre la relació existent entre CTS de forma fonamentada. Com dic, he intentat, perquè ara començo a adonar-me que les meves reflexions inicials han estat poc argumentades i poc científiques. Val a dir que la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat ha estat una relació que prèvia realització d’aquesta matèria ni m’havia plantejat. Reflex d’això és el meu primer mapa conceptual, el qual com ja he dit en alguna ocasió ni considero mapa conceptual, sinó un esquema molt planer on hi figuren pocs conceptes i sense pràcticament relació entre ells.

Així doncs, considero que l’aprenentatge que estic vivint, perquè no el dono per acabat, està essent significatiu, mentre que considero el coneixement previ que tenia un coneixement merament reproductiu. Puc dir que el canvi conceptual ha estat significatiu perquè s’ha basat en els principis que aquest postula :
- Actiu perquè m’he compromès junt amb els meus companys en el procés d’aprenentatge en un processament conscient de la informació que se’ns ha proporcionat i que hem buscat.
- Col·laboratiu perquè el canvi s’ha produït en un ambient de treball cooperatiu i gràcies a les contribucions i participacions de tots els que formem part de l’assignatura (inclòs consultor). La gent s’uneix per procurar l’avenç de tots plegats. No hi ha fronteres, ni edats.
- Constructiu perquè poc a poc he anat adaptant la nova informació al coneixement previ que tenia, modificant així els meus esquemes conceptuals per donar sentit als nous conceptes.
- Intencional perquè ha estat actiu i voluntari.
- Conversacional ja que pertanyem a una comunitat on construïm coneixement.
- Contextualitzat ja que les activitats proposades estan situades en tasques significatives del món real.
- Reflexiu: hem de reflexionar sobre allò après, juntament amb el procés i les decisions preses.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DEL CANVI CONCEPTUAL

http://cmapspublic2.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1238692570389_594750280_13343&partName=htmltext

CONCLUSIÓ DEL CANVI CONCEPTUAL PAC 2.1

Realment la realització d’aquesta pac no m’ha estat una tasca senzilla, ja que tot i que fonamentalment es tractava d’avaluar el canvi conceptual personal han intervingut la pac anterior, l’avaluació inicial, el debat, les aportacions i comentaris de companys - mestre i els mòduls – lectures -. Cal dir que el document llegit en el material web de l’assignatura - classe de literatura britànica - m’ha ajudat molt sobretot en el seu apartat d’avaluació. Alguns dels criteris proposats els he trobat interessants sobretot pel que fa a la meva autoavaluació del document Excel adjunt.

Considero que està clar, després de tot el que he exposat i argumentat , que hi ha hagut un canvi conceptual. Els conceptes previs acumulats per l’escàs coneixement i la poca reflexió al respecte, han donat pas a un canvi i a una reorganització radical que es fonamenta en el coneixement i en la reflexió guiada.

I no vull deixar de dir, que és increïble saber que davant de cada pantalla d’ordinador es troba una persona disposada a compartir els seus problemes, els seus dubtes, les seves respostes, i a oferir una mà quan ja creus que ho tens tot perdut a hores i dies que no esperes trobar a ningú! Aquí també incloc al mestre, que amb les seves “pistes” ens intenta conduir a un aprenentatge significatiu, condició “sine qua non” pel nostre progrés. Aquest aprenentatge no està essent de forma automàtica, sinó que la instrucció es basa en el processament actiu de la informació per part de cadascú de nosaltres.

Mitjançant aquesta assignatura he comprovat després de forces semestres que a la UOC no només hi ha una transmissió d’informació sobre les dates d’entrega de pacs, o sobre quan es realitzen les proves de validació o tràmits relacionats amb la titulació, hi ha tota una comunitat de persones, tant mestres com alumnes , que treballen, investiguen i comparteixen experiències personals i sobretot t’ajuden perquè et guien, t’animen a seguir i s’alegren quan aconsegueixes l’objectiu que buscaves. Per tant, per tota aquesta ajuda i per tota aquesta empatia de tots, considero que el meu canvi conceptual no només fa referència a la TE, sinó que va més enllà.