divendres, 10 d’abril del 2009

S'HA PRODUÏT EN MI CANVI CONCEPTUAL?


La pac 2.1. és un treball que es basa en la reflexió personal de cadascú de nosaltres sobre el nostre propi procés d’aprenentatge. Si entenem el canvi conceptual segons senyalen les teories constructivistes com el resultat de la interacció de models mentals amb una nova informació comprensible produint una nova reconstrucció d’aquests models mentals, llavors puc dir que he experimentat un canvi conceptual. Amb aquesta activitat he pogut reflexionar sobre el que estic aconseguint en aquesta assignatura, com ho estic fent i quins són els canvis que està provocant en mi, perquè hi són. Haig de dir que estic satisfeta d’allò que estic aconseguint, tot i que em comporti molt d’esforç i moltes hores de dedicació.

Haig de ser sincera i dir que quan vaig iniciar aquesta assignatura , el propi títol “Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació” ja em feia patir. Un cop va haver començat i vaig completar les primeres activitats que se’ns demanaven sobre els nostres coneixements previs - abans de començar la lectura del material de l’assignatura - ho vaig fer mitjançant els pocs coneixements previs que tenia sobre el tema, i algun que altre prejudici al respecte. Prejudicis que avui ja no tornaria a plantejar-me de la mateixa forma. El model mental que tenia relacionat amb aquest tema era gairebé inexistent, ja que els coneixements que posseïa eren molt escassos. I com podeu observar utilitzo el temps passat per a referir-me a aquests conceptes, ja que ara en penso quelcom diferent. La meva relació amb les noves tecnologies es basava en una relació molt “superficial i espontània”. Cert és que ara no en sóc una experta, però ha despertat quelcom dins meu, un interès i una curiositat abans inexistent. Per tant, puc dir que el meu canvi ha estat intencional ja que des de l’avaluació inicial em vaig adonar que els meus coneixements eren molt pocs i poc clars. Em va ajudar molt també observar els coneixements i comentaris dels meus companys d’aula. En aquell moment vaig deixar constància del meu compromís conceptual per reestructurar el que sabia (que era molt escàs) esforçant-me en analitzar i comprendre la nova informació.

Ara, un cop estem a l’equador de l’assignatura i després de dur a terme interaccions amb els companys en el fòrum, el debat sobre diferents fils, la lectura del material i el suport del consultor observo que el meu model mental era molt simple i cada vegada està agafant més forma , incorporant conceptes i fent-se així més complex, enriquit i interconnectat. Sens dubte la realització de la pac 1 per a mi ha estat una tasca complexa però alhora enriquidora, ja que la varietat d’eines fetes servir – desconegudes fins al moment – m’han ajudat a descobrir.

El programa Cmap , cada vegada el trobo més interessant i crec que els mapes conceptuals són un dels camins que ens poden conduir a l’aprenentatge significatiu. He de reconèixer que m’ha agradat molt crear-los. El debat també el vaig trobar rellevant, havent de seguir un format (premisses, desenvolupament i conclusions ) i no sempre expressant les nostres opinions, sinó aquelles que se’ns demanava que defenséssim segons el nostre bàndol. Això requereix una bona organització i un esforç, ja que has de cercar arguments convincents al respecte. El debat va provocar en mi una ampliació de coneixements basats en els arguments i contra arguments dels meus companys. Vaig observar, notar, ben bé no sé com ho definiria, però sé que fou un descobriment, una contextualització, un increment i sobretot un canvi d’actitud i de compromís. Mai abans havia pensat que un debat em pogués aportar tant. Estic convençuda que un factor molt rellevant generador o propulsor del canvi ha estat l’empatia dels companys i la motivació creixent. També he notat en mi una intencionalitat que ha anat creixent davant l’adquisició d’aquests nous coneixements, i sobretot i el més important la comprensió – lenta i progressiva - dels mateixos.

He estat conscient de la necessitat de canvi i a partir de fa ja unes setmanes intento projectar-ho en la meva vida diària i laboral deixant constància o fent patent que s’ha produït un compromís conceptual en la meva persona. És una manera de fins i tot fer partícips del meu canvi als que m’envolten, sobretot els meus companys de feina. Aquests sovint riuen per les coses que ara els comento, perquè em recorden alguns comentaris que prèviament jo havia fet sobre “les noves tecnologies i la meva persona”.

En tot moment , he intentat raonar sobre la relació existent entre CTS de forma fonamentada. Com dic, he intentat, perquè ara començo a adonar-me que les meves reflexions inicials han estat poc argumentades i poc científiques. Val a dir que la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat ha estat una relació que prèvia realització d’aquesta matèria ni m’havia plantejat. Reflex d’això és el meu primer mapa conceptual, el qual com ja he dit en alguna ocasió ni considero mapa conceptual, sinó un esquema molt planer on hi figuren pocs conceptes i sense pràcticament relació entre ells.

Així doncs, considero que l’aprenentatge que estic vivint, perquè no el dono per acabat, està essent significatiu, mentre que considero el coneixement previ que tenia un coneixement merament reproductiu. Puc dir que el canvi conceptual ha estat significatiu perquè s’ha basat en els principis que aquest postula :
- Actiu perquè m’he compromès junt amb els meus companys en el procés d’aprenentatge en un processament conscient de la informació que se’ns ha proporcionat i que hem buscat.
- Col·laboratiu perquè el canvi s’ha produït en un ambient de treball cooperatiu i gràcies a les contribucions i participacions de tots els que formem part de l’assignatura (inclòs consultor). La gent s’uneix per procurar l’avenç de tots plegats. No hi ha fronteres, ni edats.
- Constructiu perquè poc a poc he anat adaptant la nova informació al coneixement previ que tenia, modificant així els meus esquemes conceptuals per donar sentit als nous conceptes.
- Intencional perquè ha estat actiu i voluntari.
- Conversacional ja que pertanyem a una comunitat on construïm coneixement.
- Contextualitzat ja que les activitats proposades estan situades en tasques significatives del món real.
- Reflexiu: hem de reflexionar sobre allò après, juntament amb el procés i les decisions preses.