dilluns, 27 d’abril del 2009

CONCLUSIONS PAC 2.3


En aquest seguit de mapes conceptuals (cmaps) segons el model de Toulmin, aquest últim un xic diferent el que he intentat és explicar quin ha estat el procés de realització mitjançant la representació gràfica. En un primer moment vaig realitzar la unió de les idees dels cmaps que seguien la mateixa línia, posteriorment vaig realitzar una síntesi i en últim lloc he realitzat una síntesi d’arguments comparatius on es poden observar les premisses que són compartides i aquelles que són diferenciades segons la posició del bàndol. El que va quedar patent en aquest fil d’argumentacions en el debat és que les TIC són un recurs molt important en la nostra societat i que cal emprar-les, ja que com diu la LOE la seva incorporació és una competència curricular dins de l’aula. Els alumnes han de ser competents, per a no quedar exclosos d’aquesta societat de la informació.
Tots els cmaps realitzats els he col·locat en l’espai compartit. He considerat una eina molt rellevant poder treballar de forma compartida els mapes conceptuals. Aquesta pràctica l’he realitzat individualment, però en la pac 1 vaig treballar en parelles i ens va resultar a ambdues molt interessant, ja que mai abans l’havíem emprat. En aquesta pràctica el que he fet ha estat buscar els cmaps dels companys que havien intervingut en el fil que jo estava tractant. Alguns es trobaven a l’espai compartit de cmaps i altres estaven dins de l’assignatura – campus de la UOC -. He de dir que no ha estat una tasca senzilla.

7. CONCLUSIÓ SOBRE LA INTERACCIÓ I LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT EN EL FIL DEL DEBAT

Remirant de nou el debat he observat i rellegit tots els missatges dels companys i m’he fixat en què tots vam fer l’esforç de buscar arguments per a defensar la posició que se’ns demanava , però en molts punts coincidíem. És a dir, realment quan parlàvem de transversalitat de les TIC, la diferència rau en si s’han de tractar transversalment o com a una assignatura amb un lloc al currículum. Aquest és el gruix més interessant i rellevant del debat, però he observat (tal i com he intentat plasmar en el cmap que hi ha aquí al damunt) que les dues posicions coincidien en diversos aspectes. Ambdós bàndols estan d’acord en que les TIC són cada vegada més presents i que tots (especialment els alumnes) hem de ser competents en el seu ús. Per tant, cal una alfabetització i una predisposició per tal que l’aprenentatge sigui significatiu. La conclusió a la que arribem podríem dir que és “força” consensuada, tot i que cada bàndol posava el seu matís en les seves premisses.
Realment argumentar és una tasca que ens costa. He de reconèixer que a mi especialment. Sovint expressem la nostra opinió però saber raonar el perquè és quelcom més complicat. Crec que aquest tipus d’activitat emprant el programari Cmap ens ha permès utilitzar una eina , per a mi totalment nova, per a donar suport a la construcció dels nostres arguments. L’argumentació és un procés seqüencial que ens permet arribar a unes conclusions mitjançant la utilització de determinades premisses. Crec que totes les persones que hem participat en aquest fil argumental en el debat a través de les nostres aportacions i els nostres a-maps hem creat un moviment comunicatiu entre nosaltres, que després cadascú individualment ha plasmat en el seu a-map. De ben segur la nostra “argumentació “ i “contra argumentació” hauria d’haver estat més precisa o exacta, i haver així separat més les dues postures (ja que he trobat moltes coincidències entre aquestes)
En aquest fil hi ha hagut coneixement compartit, i tant! El treball de manera compartida ofereix coneixement significatiu (amb l’intercanvi d’informacions, experiències basades en la col.laboració i la mediació humana juntament amb el suport de la tecnologia). Entre tots hem establert un intercanvi d’informació arribant al destí desitjat. Segons els missatges que llegies, responies a l’estímul desplegant les eines interpretatives, interactuant i no només reaccionant. Les aportacions al debat no tan sols han estat afegir i afegir informació, sinó que la gent intentava buscar arguments per a relacionar els diferents missatges. Crec que aquest debat m’ha aportat moltes coses i no només em refereixo al tema en concret (les TIC i la transversalitat) sinó que per a mi ha estat diferent dels altres. M’he endinsat en ell, he intentat entendre tots i cada un dels conceptes que els meus companys exposaven. Crec que el treball cooperatiu , en equip, és de les parts més satisfactòries dels objectius aconseguits i dels aprenentatges assolits.
Val a dir que la realització ha estat entretinguda, però cada vegada trobo de més utilitat el programari Cmaps. Fins i tot l’he fet servir per fer alguns mapes conceptuals molt senzills per alumnes del meu curs a l’escola en la que treballo. L’elaboració d’aquest mapa a partir dels a-maps dels meus companys m’ha permès plasmar el procés i el significat de les argumentacions en la construcció de coneixement. Cada a-map plasmava la intervenció d’un dels companys i al situar-los de forma lineal he observat la construcció d’una reflexió global incorporant les premisses i una conclusió. La possibilitat de crear una nova argumentació posa de relleu el producte del treball reflexiu col·laboratiu , en la mesura que el debat no és la suma de diferents parts sinó que es converteix en un producte nou i diferent construït a partir de les parts.
Des del punt de vista de l’aprenentatge, aquest exercici juntament amb el debat serveixen per diagnosticar la qualitat i cohesió, ja que permet identificar relacions entre les diferents argumentacions.